Carles Acutis, mort a ledat de quinze anys, se suma a la llista daltres virtuosos que han pujat als altars en edat infantil i adolescent. Ens ensenya que la santedat és possible en la vida diària. Ser un sant del dia a dia, del carrer. En Carles no tenia estigmes, no levitava, no tenia el do de la ubiqüitat. Era un sant divertit, simpàtic, no tenia cara trista. Era com nosaltres, però amb un gran do, un do innat, donat per Déu.Festa: 12 doctubre