Un bisbe de Barcelona del segle IV, que parla de la Penitència com un camí de retorn que la misericòrdia de Déu ofereix. I la història comença així: 'Com va arribar la fe cristiana a la Barcino antiga no ho podem pas saber amb certesa. Devia ser amb el mateix procés de romanització inicial, perquè aquesta terra ben aviat va donar un màrtir tan insigne i per altra banda tan ben documentat com el bisbe sant Fructuós i els seus diaques sant Auguri i sant Eulogi a la Tarraco romana (259). A Barcelona consta el pas evangelitzador de sant Cugat mort en la persecució de Dioclecià (304), i es parla per tradició d’altres màrtirs anteriors com santa Eulàlia, sant Medir i fins d’un bisbe, sant Sever, sense que, però, en puguem dir res més amb certesa històrica. Tot plegat indica que en el segle IV tenim a Barcino una comunitat cristiana ben constituïda i degudament organitzada de feia força temps. Tant, que l’any 343 Pretextat, bisbe de Barcelona, assisteix al concili de Sàrdica (l’actual Sofia, a Bulgària); és el primer bisbe barceloní de qui tenim constància documental. Sabem que morí l’any 347.....'

Sant Pacià de Barcelona