Una nova Pentecosta de l’Església del segle XX. L’empenta profundament cristiana del papa Joan XXIII va donar uns fruits esplèndids que, malgrat tots els alts i baixos, continuen vius avui i continuen, sobretot, essent llavor de futur. Perquè, amb aquella reunió universal de bisbes, l’Església va ser capaç de cercar, a les fonts de l’Evangeli, com s’havia de renovar en el seu interior, i com havia d’actuar davant un món que havia canviat radicalment, i que ja no acceptava una autoritat eclesial que abans sempre s’havia donat per suposada. L’Església, sota el guiatge de l’Esperit Sant i amb el bon fer de Joan XXIII i després de Pau VI, va saber marcar-se unes línies d’actuació que val la pena de recordar ara, en el cinquantenari de l’inici conciliar, com a llum que ens continuï guiant en aquests temps nostres tan desconcertats. Nou autors ens ajuden a rememorar l’esdeveniment i el seu significat, des de diverses perspectives, perquè puguem continuar bevent de la seva riquesa, el servei de l’Evangeli de Jesús, en l’Església i en el món.

Concili Vaticà II, una crida de futur