'AL PRINCIPI, vaig creure que no podia fer res o que perdia el temps'. Així comença aquesta història d'estimació. De companyia, ajuda i descobriments. De com Déu s'hi fa present. ÉS LA HISTORIA del pare malalt terminal. I del fill que l'acompanya. I de les infermeres, monges, ajudants, metges, que comparteixen i ajuden aquest camí dificil. Una història senzillament i entranyablement explicada, feta pregària. Que pot acompanyar -ajudar- a tots aquells que es troben -o algun dia es trobaran- en situacions semblants. La força d'aquesta història va fer que el jurat atorgués el I PREMI EMAÚS, convocat pel Centre de Pastoral Litúrgica, a aquest llibre de XAVIER BATISTE. Nascut a Vallclara ( Conca de Barcerà) el 1935, és capellà de la diòcesi de Lleida, rector de Torres de Segre i de Sunyer, consiliari del Moviment de Joves Cristians de Comarques, autor de diverses publicacions sobre temes pastorals. El seu pare, protagonista d'aquest llibre, va morir el 10 de maig de 1990.